Avui, després de molts mesos des de la inauguració del blog sense haver-lo actualitzat em llançaré a fer-ho, impulsat pel comentari del post anterior, formulat (casualitats de la vida) pel protagonista d’aquesta batalleta. Que consti que, tot i no faltar-me’n ganes, avui no faré gaire llenya.
Avui parlaré del Dani, en aquella època dels Maristes conegut per “el Sanegre”, concretament de l’època de 5è d’EGB, a la classe del germà Fidencio… en el fons el Sanegre no ha canviat tant des de llavors (mireu bé la foto els que el coneixeu). Ara té menys pèls al cap, com tots a excepció del Guime d’altra banda, però en línies generals se’l reconeix força bé. Si no el reconeixeu us diré que és el quart començant per l’esquerra de la segona fila de dalt. Quina mata de pèl!!!! A la seva esquerra estic jo, tot ben posadet per la foto. Recordo especialment d’aquella època quan jugàvem a futbol, com el Sanegre es posava darrera del Monle, que feia de porter, per parar les pilotes altes, ja que el Jesus no hi arribava (potser per això surt tant enfadat a la foto?).
Però bé, en realitat aquella època em desperta nostàlgia. Era habitual que el Fidencio ens “castigués” a copiar el verbo hablar (modo indicativo i subjuntivo), i posteriorment el verbo callar, el verbo replicar, el verbo protestar… Quanta tinta vam gastar i quants arbres es van tallar per fer paper per copiar per culpa del Fidencio i els seus verbs… i que se n’haurà fet de la claqueta aquella del Fidencio?
